I've finally got the 2 I was aiming for. But somehow I can't feel the hapiness. I've lost something very important to me and there's a hole inside me. I wonder if I'll be able to keep going on or if I'll slowly sink.

I'm colorblind.

Fox t'estimo ♥

Tinc pànic a la gent del passat, a la gent que sap qui sóc, on visc i on vaig créixer. No vull saber res de ningú, estic anclada en el meu món estrany en el qual no em relaciono amb quasi ningú. I m'encanta! No vull parlar, no vull explicar, ni donar explicacions! No em vull excusar. M'encanta ser com soc, viure com visc, per molt estrany que sembli i per molt difícil de compendre que sigui. Estic segura que no sóc la única en el món que se sent així.
De fet em relaciono quan no sóc a casa. Però el que més m'agrada és ser a casa i no relacionar-me. Realment quan un aprèn a conviure amb sí mateix i a estimar-se i acceptar-se, i disfruta del que li agrada com vol i quan vol, per què necessita companyia? No dic que sigui un estorb, però tampoc és una necessitat. Quan em sento malament ja tinc a unes poques persones de confiànça que em donaràn un cop de mà, tot i que no surti mai amb elles. Però un ha d'apendre a afrontar les coses sol, i no és res dolent.

Sé que és la biologia. Que tothom s'aparella per assegurar el futur de l'espècie (ni que algú hi pensés realment, en això). Però i per què? Jo m'hi veig, tota una vida, vivint sola i la mar de feliç. Sense una altra meitat no s'és complet? No es pot viure sol? Cal dur més Homo sapiens al món que segueixin destruint el planeta? :)
És per la meva manera de ser. Sóc molt reservada i vergonyosa. Em costa relacionar-me. Però com per mi no és una primera necessitat, no em fa falta. No em preocupa. Jo estic bé sola. Sobretot tranquila, sense mals de cap, sense presses ni problemes. Quin mal hi ha?

De totes maneres, puc seguir amb la meva mentalitat però hauria d'aprendre a fer-me gran. Fer-me responsable dels meus actes, ser capaç d'afrontar les noves situacions. Perdre la por a tenir una vida per mi mateixa, de treballar i equivocar-me.

Fox t'estimo ♥

Tot i haver aconseguit en part els meus objectius encara no sóc capaç de concentrar-me. Em pregunto moltes vegades com he estat capaç. Unes forces se m'enduen cap a la banda contrària on hauria de ser. Realment és tan forta la mandra? Necessito aprendre a centrar-me i a ser constant. No compensa patir un temps intensiu per no haver fet les coses calmadament durant un període més llarg.

És sempre la mateixa aburrida història... Però el final és proper, espero trobar un camí adequat per mi. M'inquieta no saber cap on vaig i m'aterra el sentiment d'haver-me equivocat. És realment aquí on hi ha més sortides? Tan de bo pugui seguir endavant sense problemes.

És irònic, quan una vida comença a il·luminar-se, una altra s'apaga. No importa quan t'esforcis, hi ha coses que s'escapen a tot control. Per molt fort que tanquis els ulls per evitar-ho és inútil. Ho hauria donat tot per a que pogués curar-se, hauria fet qualsevol cosa. Quan miro allà on era, el veig. Quan penso, el puc escoltar. Si tanco els ulls sento la última vegada que el vaig tocar. No pots deixar les coses per demà, perquè poder ja no hi seràn. Quan et demani que juguis, juga. Quan puguis anar d'excursió, ves-hi. Quan tinguis una estona, passa-la amb ell.

Si pots fer-li una foto, millor fes-li quatre.

No me'n penedeixo de res, em sento feliç per haver-lo cuidat fins al final. Tan de bo no hagues acabat així, però ja no hi és. Si no és, no pensa, no sent, no viu, no pateix. Em contento amb això. Me'n queden molts records i estic feliç per això. No l'oblidaré mai.

Sometimes I create my own graphics (I mean avatars, headers, wallpapers) but I've never really used them on the internet. But now I'm submitting my first header so I think I should give credit or at least list my resources. I'll keep adding when I upload new graphics. So here it is:
( Resources )

Per fi he estat capaç d'esforçar-me, i així he pogut comprovar del que realment sóc capaç. Perdre el nord no és gaire agradable. Pot ser només passatger, però de vegades por ser que et trobis perdut durant molt de temps. Perquè no sap com sortir-ne o perquè no vols. I fins que no veus amb claritat no ets capaç d'entendre el per què. I tampoc no entens com vas poder ser allà dins durant tan de temps.

Per aconseguir el que es vol un ha d'aplicar un esforç. Però malgastar energies per un esforç sense finalitat és realment difícil. On és la meta? On és el final? Per què? Però el final no importa, el més important és el camí. El saber, l'entendre, el compendre el món i la realitat. Es necessària la fascinació per allò que es fa, si no res no té sentit. Perquè fins i tot l'equació més senzilla por ser la més difícil del món si no hi ha interès.

Res m'inspira. Tot és molt variable i inconstant. M'apassiona començar quelcom, i ho faig amb ganes. Però és tan sols el començar. La meitat de les coses les deixo a mitjes. És com si fos incapaç, em canso molt ràpidament. Odio terriblement que em passi això. PErquè mai no tinc aquella sensació d'haver acabat quelcom i d'estar-ne satisfet. I la conec, aquesta sensació, perquè tot i que sembli mentida he acabat algunes obres. Et sents complert, com si ja poguessis descansar, com si ja ho haguessis fet tot. És genial, i ho és sobretot perquè n'estàs orgullós, d'allò que has creat. Cada detall, cada traç, cada ratlla, els has fet tots tu a pols.

Tan de bo aprengui a canviar. Ja sóc adulta. Jo me'n reia de les persones de vint i pocs anys que deien sentir-se majors i que es feien grans. Realment no ho entenia. No en sabia res, de tot això. Ara ho comprenc. Facis el que facis, sobretot si estudies (que en principi és el més proper a l'adolescència, però ara amb més llibertat), no és el mateix. Ja res no és un joc. Les coses les has de pendre seriosament i no pots badar. No pots jugar, no pots distreure't. Has de fer tot el que fas amb passió, perquè has d'avancar cap a algun futur real.

Poder sí, és com si em negués a créixer. Sí, el món dels infants és una meravella. No vull ser independent ni adulta. Vull ser nena i jugar. Vull fer coses sense responsabilitats. Vull crear sense necessitat de vendre. Vull ser jo.

Pobre criatura! No m'agrada aquest món. Si som animals, per què no vivim com a tals? Maleïda intel·ligència :)